IMATGE 1.

Xilografia sobre la febre groga al romanç Diálogo entre Feliu y Jaumet abitants en Barcelona, 1821, Biblioteca de Catalunya.

LA FEBRE GROGA DEL 1821 DE BARCELONA

De mitjan juliol al final de novembre del 1821, Barcelona va ser assolada per la febre groga. La paorosa epidèmia s’emportà unes sis mil persones (les xifres que proporcionen les fonts de l’època són molt imprecises), una bona part de les quals pertanyien al barri de mar de Barcelona, la Barceloneta, el lloc per on entrà precisament el contagi. No és pas el propòsit d’aquest text fer la història de l’esdeveniment, però sí de fer veure alguns dels mecanismes socials que la plaga posà en evidència. En primer lloc, respecte de la manera com es produí i s’estengué el contagi. Malgrat que els contemporanis no aconseguiren d’establir les responsabilitats amb precisió, sembla que el contagi arribà en dues embarcacions procedents d’Amèrica: el Gran Turc i la Talla Piedra. Totes dues venien de l’Havana. (...) Aquests vaixells arribaren amb mariners malalts, però ni les autoritats portuàries ni les de la ciutat adoptaren mesures efectives per controlar la situació. En opinió de les autoritats franceses, dues causes havien conspirat per impedir una actuació més decidida de les autoritats. La primera va ser la pressió del comerç, el qual no volia veure aturada ni obstaculitzada la navegació. (...) La segona causa va ser la idea, molt estesa entre l’opinió liberal de la ciutat, que els rumors d’epidèmia eren obra dels anomenats “servils” o absolutistes de la ciutat per tal de desprestigiar el règim constitucional, tot just implantat des de feia un any. L’epidèmia s’expandí sense que les autoritats adoptessin mesures gaire enèrgiques per raons essencialment polítiques (...)

FRADERA, JOSEP MARIA: La febre groga del 1821 a Barcelona, a: Història. Política, Societat i Cultura del Països Catalans. Volum 6. La gran transformació, 1790-1860, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997, pàg. 87.

ACTIVITATS.

1. La ciutat de Barcelona tenia, a la fi del segle XVIII, uns 120 000 habitants. En l’epidèmia del 1821, hi van morir, en pocs mesos, sis mil persones. Quin percentatge representa? És molt o poc? Raona la resposta.

2. Quines mesures es van prendre davant l’evidència de la plaga? Per què no es van adoptar mesures efectives per controlar la situació?

3. Explica alguna de les raons per les quals les epidèmies es propagaven ràpidament durant el règim demogràfic antic.

4. Quan i per què va començar a canviar la situació?