DOCUMENT 9.

El paper de l’Estat segons el liberalisme.

Segons el sistema de llibertat de mercat, el sobirà només té tres obligacions principals per les quals s’ha de preocupar, obligacions de gran importància i consideració, però molt òbvies i intangibles: la primera és protegir la societat de la violència i la invasió per part d’altres societats independents; la segona, protegir de la injustícia i l’opressió un membre de la república davant de qualsevol altre que també en sigui ciutadà, i establir una justícia exacta entre els seus pobles; i, la tercera, crear i mantenir certes obres i establiments públics, que no satisfacin solament els interessos dels particulars o d’uns quants individus, sinó el conjunt de la societat; i encara que les utilitats i els beneficis recompensessin amb escreix les despeses del comú general de la nació, no arribarien a satisfer mai aquesta recompensa si les feia un particular.

SMITH, A.: La riquesa de les nacions, 1776.

ACTIVITATS.

1. Quines són les tres funcions de l’Estat segon Adam Smith?

2. Què significa el principi de subsidarietat? Com es justifica?

3. Busca informació d’Adam Smith. Exposa breument les seves idees i quina relació tenen amb el liberalisme econòmic.

A l'esquerra, gravat d'A.Smith, segons un retrat de l'època. A la dreta, portada de l'obra d'A.Smith, La riquesa de les nacions, que va fomentar el liberalisme econòmic.

El pensador i economista Adam Smith (Kirkcaldy, Escòcia,1723 – Edimburg, 1790), va ser professor de filosofia moral a Glasgow. La seva obra més important, Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, va ser publicada a Londres el 1776. Per Adam Smith la font de tota riquesa rau en l’activitat de l’home, és a dir, en el treball. Una bona organització de l’economia es realitza espontàniament en tota societat en què l’home pot moure’s sota l’impuls del seu interès personal; els governs han de concedir una llibertat total a la producció nacional i al comerç internacional. Smith condemna el mercantilisme, les reglamentacions i els entrebancs corporativistes, i pondera la no-intervenció de l’Estat en matèria econòmica.