Les crítiques dels pensadors de la Il·lustració.

La Il·lustració, amb la seva ideologia, va atacar durament els fonaments de l'Antic Règim. En anteposar a tot coneixement l'ús de la raó, es va posar en crítica tot el que estava establert: la societat estamental, la monarquia de dret diví, l'absolutisme, la religió catòlica, etc. En aquesta crítica destaquen tres pensadors il·lustrats: Montesquieu, Voltaire i Rousseau.

Montesquieu (Charles de Secondat, baró de la Bréde i de Montesquieu, 1689-1755), en la seva obra De l'esprit des lois (1748), després d'estudiar els diferents règims polítics de la història, declara que el sistema polític ideal és el parlamentari, basat en la divisió de poders: el poder legislatiu (en mans del Parlament), el poder executiu (en el rei i en els ministres; o sigui, el govern), i el poder judicial (en tribunals legalment constituïts). Aquests poders han d'ésser independents entre ells. Aquest projecte d'estructura política és un atac directe a la concentració de poders de la monarquia absoluta.

Voltaire (François Marie Arquet, anomenat Voltaire, 1694-1778), poeta, historiador i filòsof. No va fer uns atacs tan directes a l'Antic Règim com Montesquieu, però són més destructius perquè va fer servir un llenguatge mordaç i irònic, tremendament demolidor contra l'Església i l'absolutisme. Voltaire fou una fidel expressió de les inquietuds i la mentalitat  del seu segle: atacà el règim polític, font d'abusos i injustícies, les religions, font de fanatisme, la metafísica, motiu de la desgràcia de l'home, que no comprèn una creació que el desborda. Els aspectes positius del seu pensament, com ara la fe en el progrés i l'amor sincer a la humanitat que lluita contra el despotisme, la tortura, la guerra, compensen la manca d'originalitat filosòfica i la virulència expressiva.

Rousseau (Jean-Jacques Rousseau, 1712-1778) supera el racionalisme de la Il·lustració defensant els drets de la personalitat humana i l'amor a la natura. El seu pensament polític, que havia de contribuir fortament a la Revolució Francesa i al liberalisme democràtic, queda plasmat en El contracte social (1762). Segons Rousseau l'home és bo per natura; el que passa és que la societat l'ha corromput. Rousseau no intenta tornar a la natura, cosa impossible, sinó construir una societat en la qual els homes recobrin la seva condició natural d'igualtat, bondat, llibertat i felicitat. El camí seria el contracte social, pel qual cada individu renuncia els seus privilegis tradicionals, gairebé sempre artificials i injustos, però no als seus drets innats o naturals, constituint entre tots una autoritat no reial ni personificada, sinó ideal, moral i interior, a saber, l'autoritat de la "voluntat general". Els homes, d'aquesta manera, se sotmeten a una llei que ells mateixos s'han donat, lliurement i racionalment. Rousseau considera que l'Estat ha de basar-se en un contracte entre governants i governats i que la voluntat del poble és l'origen de la sobirania i de les lleis; amb això nega rotundament el poder reial de dret diví de la monarquia absoluta. En aquest nou ordre social racional i lliure serà possible eradicar el mal moral i la injustícia i realitzar la perfectibilitat i felicitat de l'home.

 

ACTIVITATS.

1. Cerca informació sobre la Il·lustració. Explica les seves característiques més importants.

2. Què van atacar Montesquieu, Voltaire i Rousseau? Exposa els seus principals punts de vista.

3. Quina repercussió van tenir les seves idees i a quins camps? Explica-ho detalladament.