DOCUMENT  5.

 

 

Així és com en favor del benestar d'un Estat, es diposita en una mateixa mà tot el poder. Escampar aquest poder és dividir l'Estat, es engegar a rodar la pau pública, és donar pas a l'adveniment de dos amos, en contra d'aquest oracle de l'Evangeli: "Ningú no pot servir dos amos alhora...".

Per la seva condició, el príncep és el pare del poble; la seva grandesa i el seu propi i lògic interès es basen en el fet que el poble sigui conservat, ja que el al cap i a la fi, si li faltés el poble, deixaria de ser príncep. (...)

Jo no anomeno majestat aquesta pompa que envolta els reis, o aquesta lluïssor externa que embadaleix la plebs. Això no és més que l'aparat propi de la majestat, i no pas la majestat en si.

La majestat és la imatge de la grandesa de Déu reflectida en la persona del príncep.

Déu és infinit. Déu ho és tot. El príncep, com a tal, no és considerat com un home particular; és un personatge públic, tot l'Estat està en ell i la voluntat de tot el poble està continguda en la seva. De la mateixa manera que en Déu s'apleguen tota perfecció i tota virtut, tot el poder dels particulars està contingut en la persona del príncep. Quanta grandesa que un sol home pugui reunir-ne tanta!

Déu és la santedat mateixa, la bondat mateixa, el poder mateix, la raó mateixa. En aquestes coses resideix la majestat de Déu. En la imatge d'aquestes coses resideix la majestat del príncep.

 

Jacques-BÉnigne Bossuet, Politique tirée des propres paroles de l'Écriture sainte.

 

 

ACTIVITATS.

 

1. Bossuet (1627-1704), eclesiàstic, escriptor i orador francès, va ser el teòric de la monarquia absoluta de dret diví. Per a Bossuet la immutabilitat és el signe més clar de la legitimitat des poders establerts, el canvi i l’error es confonen, i la tradició és la base més segura de l’ordre. Influït, en part, per Sant Agustí, cregué en un determinisme històric guiat per la Providència. Basant-te en el Doc. 4, de quina manera justifiquen el poder del rei els defensors de la monarquia absoluta?