DOCUMENT 5.
A la fi del segle XVIII i al llarg del segle XIX, es van produir uns canvis tan radicals que la història humana va fer un salt. Començava l’edat contemporània: es doblà l’esperança de vida –dels 30 anys es va passar als 60-; aparegueren les màquines de tracció mecànica, alimentades primer amb vapor i després amb electricitat i gasolina; es va revolucionar el transport terrestre a llarga distància amb el ferrocarril, i el marítim amb vaixells d’hèlix i buc d’acer, etc.
Des del neolític no s’havia vist una revolució tan important. La capacitat de producció de riquesa creixia com mai no s’hauria pogut pensar.
Obrers i burgesos van ser els principals protagonistes d’aquests canvis. Junts van lluitar per prendre el poder polític a l’aristocràcia, però també es van enfrontar entre ells per defensar els seus interessos de grups.
Aquests canvis s’originaren a la Gran Bretanya i s’estengueren després per uns quants països d’Europa, als EUA i al Japó, i als altres continents. Els més forts crearen imperis i entre ells es van repartir el món.
El segle XIX es va acabar amb un doble enfrontament: un entre classes socials (proletariat i patrons) i un altre entre països (imperialisme i llibertat dels pobles).
(DIVERSOS AUTORS: Història del món contemporani. Batxillerat, Castellnou Edicions, Barcelona, 2000, pàg. 7)
ACTIVITATS.
1. Esmenta les principals idees del text i relaciona-les amb el seu concepte històric corresponent (revolució industrial, revolucions burgeses, imperialisme, moviment obrer).
2. Per què les lluites liberals del segle XIX han rebut el nom de revolucions burgeses?
3. Què simbolitza la imatge d'aquest quadre del pintor francès Eugène Delacroix? Explica-ho amb detall.
La Llibertat guiant el poble, Eugène Delacroix, 1830.
Com a protesta contra un conjunt d’ordenances que restringien les llibertats ciutadanes, el 27 de juliol de 1830 s’inicia a París la revolta que ha estat anomenada de les “tres jornades glorioses”. La nit del 27 al 28 joves republicans es posen al capdavant de la inserrucció; l’endemà s’alcen barricades als barris de l’est de París. El dia 29 els insurgents controlen la ciutat. Els esdeveniments de París es converteixen en el detonant per a un moviment continental ; a totes les nacions es lluita contra les monarques absoluts o contra els invasors que impedeixen la independència nacional.
Delacroix tria el dia 28, moment culminant del combat als carrers de París, per exaltar amb els pinzells el procés revolucionari. En una carta del 18 d’octubre escriu el seu germà, el general Charles Henri Delacroix: “He començat un tema modern, una barricada… i si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per a ella”. Aquest quadre constitueix un manifest de la pintura romàntica. És la primera composició política de la pintura moderna i assenyala el moment en què el romanticisme deixa de mirar vers l'antiguitat i comenta a voler participar en la vida contemporània. El desig de compromís es fa palès en el fet que l’artista es representa a l’escena (l’home del barret de copa).