DOCUMENT 4.

Entre els clergues eren freqüents, a finals del segle XVIII, a França, les queixes contra la situació d’injustícia que patien alguns pagesos a mans dels seus senyors. Un d’ells, l’Abbé Sieyès, posant-se del costat tant dels que sofrien com d’aquells que tiraven dels país creant llocs de treball, havia escrit un plamfet titulat Què és el Tercer Estat que va tenir molt d’èxit entre els il·lustrats. Entre altres coses s’hi afirmava el següent:

«El pla d’aquest és molt simple. Ens fem tres preguntes:

- Què és el Tercer Estat? Tot.

- Què ha representat, fins ara, en l’ordre polític? Res.

- A què aspira? A esdevenir quelcom.

Qui gosaria dir que el Tercer Estat no conté en el mateix lloc tot el necessari per formar una nació completa?

(...) (En canvi), per tal d’impedir ser esclafat del tot... què li queda al desgraciat sense privilegis? (...)

Primera petició: que els representants del Tercer Estat no siguin elegits més que per ciutadans que pertanyin realment al Tercer Estat.

Segona: que els seus diputats siguin iguals en nombre als dels dos estaments privilegiats.

Tercera: que els Estats generals votin, no per estament, sinó per cap.»

Reelaborat a partir de: SIEYÈS Abbé, Què és el Tercer Estat?, 1789.

 

ACTIVITATS.

1. Fes un breu resum, amb les teves paraules, de les tres peticions contingudes en el plamfet de l’abat Sieyès.

2. Observa la imatge. Què creus que representa? Explica-ho.

3. Llegeix