ESCLAT DE VIDA

A la primavera la natura és un esclat de vida i l'època de pas de migrants i de reproducció per a la majoria d'espècies. És l'època de les flors per excel·lència. És una estació intensa que no ens la podrem acabar.

A partir del mes de març veurem les flors grogues del ranuncle i les blaves de la calabruixa. A l'abril floriran els pocs tamarius de la zona, els rosers silvestres i la jonça. Al maig trobarem flors de lligabosc mediterrani, estepa negre i borrera i arç blanc entre altres.

Pels corriols ens podem trobar alguna serp que pren el sol per escalfar-se, com a animal de sang freda que és. Tristament cal dir que la majoria de serps que ens trobarem estaran mortes. Encara hi ha massa exteses creences errònies sobre el perill que poden representar per a nosaltres aquests rèptils. Si les deixem fer al seu aire, voldran apartar-se de nosaltres i amagar-se. Nosaltres també les hauríem de respectar. Podem trobar dues espècies. La serp blanca o d'escala pels dibuix en forma d'escala de gat que té a l'esquena quan és jove. Un cop adulta té dues línies paral·leles i longitudinals fosques sobre fons marró clar. La serp verda que pot arribar als 2 metres (tot i que per aquí de moment se n'han trobat d'1,5 m com a molt) és d'un color verd-marronós uniforme. En podem trobar des del Puig de Montilivi fins a les ribes de l'Onyar, passant pels boscos de Palau.

ÉS ÈPOCA DE REPRODUCCIÓ

A les basses trobarem centenars de capgrossos per fer front a l'alta mortaldat per depredació i per assecament de les basses. Molt pocs arribaran a l'estadi adult. Durant el mes de maig també s'han observat aparellaments de llimacs d'una gran bellesa plàstica.

Els cants territorials d'alguns mascles són molt intensos. És època d'aparellaments, de fer nius i de còpules. Durant el mes de maig és possible veure entre altres les curioses còpules aèries dels falciots negres, que tot ho fan a l'aire (menjar, dormir, ...) excepte els nius. Acabaran d'arribar les poblacions d'orenetes vulgars que ocuparan el veinat de la Creueta i les orenets cua-blanca amb hàbits més urbans. Ambdues fan el niu de fang però es poden diferenciar pel forat d'entrada. També és sorprenent la seva tècnica per construir-los amb fanc que sovint van a buscar a l'Onyar o en alguna bassa.

El mascle de trist es deixarà veure en els seus vols ondulats cridant trist cada vegada que s'eleva. Podrem escoltar el cant de l'oriol a partir de l'abril però veure aquest bonic ocell groc i negre és una mica més difícil.

EL CUCUT L'ANUNCIADOR

El març arriba el cucut disposat a parassitar els nius de petits ocells amb la seva posta. El veurem però sobretot el sentirem cantar des d'un lloc elevat amb les ales una mica caigudes. Pels anglesos el primer cant de cucut és esperat amb impaciència i quan s'ha sentit la notícia apareix publicada a la premsa del dia com un anunci de què la primavera ja és aquí. Estar atents a l'arribada dels primers exemplars de diferents espècies és una de les activitats que ens faran bategar amb el pols de la natura, és el cas de l'oriol a l'abril o l'abellarol al maig. Un cop han arribat els primers rossinyols sobta sentir-los cantar de nit. Però aquest cant no té altre objectiu que atraure les femelles que passen més tard que els mascles en vol migratori també nocturn. Hi ha molts altres ocells que podrem veure aquesta estació però que només estan de pas. És el cas del mastegatatxes, el papamosques gris, l'àguila marcenca i, entre altres, el gaig blau (l'única cita registrada a Girona està feta sota el pont de la variant).

Les poques puputs que es queden a hivernar veuen la seva població reforçada amb els exemplars provinents de més al sud. Un cop aquí de seguida s'aparellaran i faran discretament el niu i la posta. El que no passarà tant desapercebut és el transport d'aliment amb bec fins el niu (la becada). Per altres espècies la construcció del niu també és un acte molt evident. El tragí que els aclapara aquesta època els fa descuidar les normes de protecció més estrictes i els fa aparentment més confiats. Cal recordar que l'època de nidificació és molt delicada ja que s'hi juguen la pròxima generació. D'aquí ve que convé no molestar ni interferir la vida en el niu. D'entre els especialistes en esgarriar nius per depredació, hi ha la garsa i el gaig. Durant aquesta època els podrem veure patrullant per sobre les tanques vegetals a la recerca de polls i ous per saquejar.

D'entre el munt de papallones que veurem podem mencionar les blavetes, la papallona zebrada (que s'ha observat fent la posta el mes de juny), la papallona reina, la papallona paó reial (inachis io), la vanessa atalanta i la vanessa cardui. Aquesta darrera té l'interès afegit d'arribar-nos procedent de terres africanes i sovint només està de pas per anar cap a terres situades més al nord encara.