| Altre
cop hem de lamentar un nou INCENDI
al Puig de Montilivi que gràcies a la ràpida intervenció
dels bombers no va afectar gaire superfície. Segurament que
no hem d'atribuir a la casualitat el fet que s'hagi repetit a les
mateixes dates que l'any passat: 18-6-2004 i 20-6-2003. ...primers
dies de vacances escolars, ambient de revetlles i petards a la vista
combinat amb les primeres calors fortes, ... Aquesta vegada ha afectat
una zona de matoll i algun arbre (com ametllers i alzines) davant
de Can Montilivi.
El 9-6 primeres flors de
marcòlic vermell (Lilium martagon)
ran de l'Onyar abans de la seva entrada a la ciutat. Hi ha 8 plantes
a la part afectada pels treballs de prolongació del C/ E.
Grahit on l'any passat no se n'hi va trobar cap degut a l'impacte
de les obres. A la Creueta exemplars molt ufanosos gràcies
a les pluges d'aquesta primavera, que a més de passar del
metre d'alçada, arriben a tenir fins a 21 flors a la mateixa
planta.
Els oms
(Ulmus minor) de les ribes de l'Onyar estan plens de cecidis vermells
a les seves fulles (2-6).
Després que el mes
passat s'observés per primera vegada en els darrers anys
a l'Onyar unes tortugues de rierol, aquest mes s'han observat dos
exemplars diferents de tortuga de florida
(Trachemis scripta). Una davant del cementiri (2-6 i 9-6) i l'altra
de més de 20 cm a l'aiguabarreig Onyar-Celrè (9-6
i 16-6). Són fàcils de reconèixer per la taca
vermella que tenen a cada costat del cap. De la mateixa manera que
l'observació de tortugues de rierol va ser una molt bona
notícia, la presència de tortugues de florida és
una molt mala notícia. Es tracta d'una espècie introduïda
a partir de "mascotes" que s'han fet massa grans, que
no queben al petit aquari i que fan nosa. A més moltes vegades
influeix el fet que deixen de ser uns animals tant simpàtics
com quan eren petites i fins i tot es tornen agressives. Per altra
banda, no hem d'oblidar que són carnívores i per tant
tindran un impacte sobre la resta de fauna del riu, també
sobre la població de tortuga de rierol autòctona,
que no arriba a tenir les mateixes dimensions que l'espècie
forània i que es pot veure desplaçada per aquesta.
Cal recordar doncs, que no fem cap bé alliberant tortugues
comprades a rius i basses, ja que tenen un impacte negatiu sobre
la fauna autòctona. Si ens volem desfer d'una tortuga
que hem tingut com a mascota, el que hem de fer és portar-la
a algun dels parcs que en recullen (com ara el Centre de Reproducció
de Tortugues de l'Albera de Garriguella) o bé preguntant
a la regidoria de Medi Ambient del nostre Ajuntament, però
mai alliberar-la al medi.
Un vidriol
(Anguis fragilis), també anomenat serp de vidre, s'amaga
entre la fullaraca prop de l'aiguabarreig Onyar-Celrè el
dia 9-6. És la primera vegada que s'observa aquí.
Aquest animal tot i que té forma de serp és un llangardaix
i ho podrem verificar observant la capacitat de desprendre's i regenerar
la cua, i per les parpelles mòbils als ulls. Rarament supera
els 40 cm. És un animal molt discret amb costums crepusculars.
S'alimenta d'altres animals petits (llimacs, caragols, ...). Hiverna
d'octubre a març.
El dia 9-6 es troba una serp
verda (Malpolon monspessulanus) atropellada a la prolongació
del carrer E. Grahit cap a la Creueta, en deixar les darreres cases.
Aquest nou vial ha suposat una barrera infranquejable per a molts
animals, tant pel perill del transit rodat com pel gran desnivell
vertical d'alguns talusos que no s'ha vist compensat amb cap zona
de pas per a la fauna. Amb aquesta obra s'ha perdut en gran part
la connexió que hi havia entre el Puig de Montilivi i l'Onyar
i sens dubte això a la llarga comportarà un empobriment
biològic de la zona.
Després que l'Onyar
passi per davant del cementiri, el dia 9-6 s'hi veuen força
gardins (Scardinius erythrophthalmus)
en mig de carpes (Ciprinus carpio)
i barbs (Phoxicus phoxicus). El gardí
és un peix (al·lòcton) que es distingeix fàcilment
pel color vermell de les seves aletes. Es va introduir de manera
incontrolada als nostres rius procedent del centre d'Europa, tot
i la prohibició d'alliberar espècies exòtiques.
El 4-6 un gaig
(Garrulus grandarius) agredeix a un poll de garsa (Pica pica) encara
poc destre volant, a la sortida de Girona pel carril bici de St.
Feliu, allà on comença el camí de terra. El
9-6 al lloc de l'agressió s'hi troben un munt de plomes de
garsa.
A l'inici de la carretera
que puja als Àngels (prop de la zona observada) un tallarol
de garriga mascle (Sylvia cantillans) canta des de dalt d'una
branca d'alzina surera. Dia 4-6.
El 9-6 un adult de
mallerenga blava (Parus caeruleus) alimenta un poll ja fora
del niu davant del cementiri vell.
Durant la primera quinzena,
davant l'IES-SEP Montilivi s'hi va trobar un niu de mallerenga
carbonera (Parus major) dins la caixa de connexions d'un
fanal, a només mig metre del terra. La tapa d'aquesta caixa
de connexions deixava una petita obertura, per on la mallerenga
adulta entrava i sortia... En passar pel costat se sentien perfectament
els polls. Fer un niu davant d'un IES és tot un desafiament
... (Observador: Albert Ruhí).
Oriol
(Oriolus oriolus) mascle a l'aiguabarreig Onyar-Celrè, el
dia 4-6. També se sent cantar al mateix lloc i prop del cementiri
vell el dia 9-6.
Un blauet
(Alcedo atthis) al pont del carril bici el dia 4-6.
Un tord
comú (Turdus philomelos), habitant més habitual
de l'hivern a Girona, s'observa el dia 9-6 des del pont del carril
bici menjant un caragol al llit de l'Onyar.
Davant del cementiri vell
una cuereta torrentera (Motacilla alba)
alimenta al seu poll ran de l'aigua el 9-6.
El 17-6 un grup de 4 garses
(Pica pica) persegueixen i ataquen per torns a pessigades, a un
petit conill al C/ Castell Solterra, que busca refugi a sota la
vegetació. Finalment un ciutadà el salva. (Observador:
Jordi Corrales).
Una dotzena d'orenetes
cuablanques (Delichon urbica) en vols rasants i consecutius,
s'observen el dia 23-6 aprofitant la sortida del niu de formigues
alades per menjar-se-les, amb una eficàcia de captures molt
elevada.
INICI
|