3 xinxes observades aquest mes: Carpocoris purpureipennis, Eysacoris aeneus i Rhinocoris iracundus. |
|
Gravit (Pallenis spinosa)
Escarabat Melasoma populi
Mascle d'escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis)
Marieta de 22 punts (Thea vigintiduopunctata)
Corcs (Cleonus sp.) preparant la còpula
El gran himenòpter Scolia flavifrons
Papallona llimonera (Gonepteryx rhamni)
Catocala (Catocala nymphagoga)
Tortuga de florida (Trachemis sripta)
Corriol petit (Charadrius dubius) (
Gafarró (Serinus serinus) |
Segueix la sequera i això porta florides exígües i plantes estressades i fins i tot alguna de morta. L'aigua de l'Onyar en molts punts sembla embassada i s'ha omplert de vegetació. Tot i així, si ens passegem pel nostre entorn natural, hi podem trobar regals en forma de flors, insectes, ... Precisament aquest mes s'ha observat per primera vegada a l'espectacular escarabat rinoceront. Per altra bada, l'ajuntament de Girona ha innaugurat el nou itinerari REMUNTANT L'ONYAR, dins la seva col·lecció de "Girona, itineraris", amb l'objectiu de difondre els valors naturals que es poden trobar entre la plaça Països Catalans i la Creueta. El llibret es pot adquirir a la Caseta de la Devesa i a les llibreries de la ciutat.
La neteja del sotabosc al congost de Montilivi ha fet desaparèixer alguna planta de marcòlic vermell (Lilium martagon) però està afavorint la presència d'aloc (Vitex agnus-castus) molt més escàs abans (Observadors: assistents a la innauguració de l'itinerari "Remuntant l'Onyar" del dia 10-6) El dia 18-6 es veu una altra xinxa en aquest cas Rhinocoris iracundus al Puig de Montilivi. I el 16-6 és molt abundant la xinxa Eysarcoris aeneus al Puig de Montilivi. Un escarabat Melasoma polpuli és observat al meandre de la Creueta el dia 3-6. En Manel Batllori el dia 27-6 troba un mascle d'escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) al carrer Ullastret. Deu el seu nom a la banya que llueixen els mascles i que utilitzen per enterrar-se entre la fullaraca durant el dia. Les femelles no tenen aquesta banya i la seva mida és més gran que la dels mascles. De nit surten per buscar parella. Les larves s'alimenten de fusta morta durant dos anys. Llavors passen a l'estat de ninfes fins a sortir amb la forma adulta (l'escarabat que nosaltres coneixem) que només durarà uns mesos. Còpula de corcs (Cleonus sp.) sobre un cardot el dia 3-6 al meandre de la Creueta. Diversos exemplars de la papallona nocturna catocala (Catocala nymphagoga) van ser observats pel Puig de Montilivi els dies 28-6 i 29-6. El dia 5-6 un mascle de gafarró (Serinus serinus) encara canta des de dalt d'una antena marcant el seu territori al barri de Montilivi. |
Juny 2005
Libèl·lula de l'espècie Platycnemis latipes observada al meandre de l'Onyar a la Creueta.
|
|
Leptotes pirithous
Abellerol (Merops apiaster)
Copulació de banyariquers ( Agapanthea villosoviridescens)
Apatura ilia
Ascalaphus libelluloides
Kanetisa circe
Marcòlic vermell (Lilium martagon)
Melanargia lachesis |
No paren de sumar-se noves espècies a l'àrea d'observació. Aquest mes hem de destacar la presència de picot garser gros i de mostela. De les dues és especialment interessant la mostela, el més petit dels carnívors, que s'alimenta de talpons, rosegadors, rèptils i invertebrats, tot i que pot arribar a devorar algun conill. Això significa que aquest espai, malgrat tot, manté prou salut per permetre la supervivència d'aquesta espècie. La seva presència representa haver superat un examen de salut ambiental equivalent a la selectivitat que s'ha fet aquests dies. Però la nota no hauria sigut superior a l'aprovat. Per altra part segueix sense ploure de forma significativa i tant la terra com el cabal de l'Onyar ho acusen. Les papallones han campat per tots els racons de la zona observada. Això ha permès observar-ne moltes espècies.
Els marcòlics vermells (Lilium martagon) estan ben oberts al meandre de l'Onyar a la Creueta el dia 7-6. És de destacar la vistositat de la florida prop del nucli de la Creueta on s'ha desbrossat la riba respectant aquestes plantes. Copulació d'escarabats banyarriquers (Agapanthea villosoviridescens) el dia 7-6 al meandre de l'Onyar a la Creueta. Quan són larves roseguen el tronc dels arbres. El nom popular de les diferents espècies ve donat per l'arbre que ataquen (banyarriquer de l'alzina, banyarriquer del pi, banyarriquer del pollancre, ...). Poden causar grans estralls a les explotacions forestals. La forma adulta de l'escarabat, que és la més fàcil de veure, té la particularitat de presentar unes banyes llarguíssimes que poden arribar a ser més llargues que la resta del cos. Al meandre de l'Onyar a la Creueta el dia 7-6 es va veure una libèl·lula de l'espècie Platycnemis latipes. El mateix dia i al mateix lloc s´hi troba un exemplar de Ascalaphus libelluloides. Primeres cigales (Lyristes plebejus) cantant al Puig de Montilivi el dia 27-6. El dia 4-6 es veu un exemplar de la papallona Apatura ilia en un jardí de Montilivi. Un mascle de la papallona Melanargia
lachesis s'observa al meandre de l'Onyar a la
Creueta. A l'aiguabarreig Onyar-Celrè el dia 20-6 s'hi poden veure força papallones Brintesia circe. Esgarips de mussol comú (Athene noctua) al Puig de Montilivi el dia 29-6. Feia força mesos que no se'n sentien. El xot (Ottus scops) s'ha pogut sentir pràcticament a diari per la zona de Montilivi. El dia 7-6 es troba un rossinyol
bord (Cettia cetti) portant becada ran de l'Onyar,
al meandre de la Creueta. Aquest
és un indici segur de nidificació. El 17-6 es veuen 2 abellerols
(Merops apiaster) volant per sobre el Puig de Montilvi. El 22-6
també se'n veu un a les basses dels pisos Barceló,
zona que està fora però a prop de l'àrea
observada. Aquest és un dels ocells més bonics de
casa nostra. És un migrador d'origen tropical, això
explica la seva bonica coloració. La dieta òbviament
està formada per abelles, però també per
altres insectes (libèl·lules, papallones, etc.)Ara
està en plena època de cria. Fan els nius dins de
forats excavats als talusos de terra, formant colònies
de diverses parelles. Els exemplars que es veuen per aquí
o bé venen a alimentar-se o bé són els que
no s'han aparellat. Entre l'agost i el setembre els veurem passar
en grups, de retorn cap a Àfrica. El dia 28-6 al costat de la bassa gran dels pisos Barceló s'hi troba una musaranya comuna (Crocidura russula) morta. |
|
Juny 2004 |
|
|
Nou incendi al Puig de Montilivi
Cecidi d'om (Ulmus minor)
Marcòlic vermell (Lilium martagon)
Tortuga de florida (Trachemis scripta)
Gardí (Scardinius erythrophthalmus) |
Altre cop hem de lamentar un nou INCENDI al Puig de Montilivi que gràcies a la ràpida intervenció dels bombers no va afectar gaire superfície. Segurament que no hem d'atribuir a la casualitat el fet que s'hagi repetit a les mateixes dates que l'any passat: 18-6-2004 i 20-6-2003. ...primers dies de vacances escolars, ambient de revetlles i petards a la vista combinat amb les primeres calors fortes, ... Aquesta vegada ha afectat una zona de matoll i algun arbre (com ametllers i alzines) davant de Can Montilivi. El 9-6 primeres flors de marcòlic vermell (Lilium martagon) ran de l'Onyar abans de la seva entrada a la ciutat. Hi ha 8 plantes a la part afectada pels treballs de prolongació del C/ E. Grahit on l'any passat no se n'hi va trobar cap degut a l'impacte de les obres. A la Creueta exemplars molt ufanosos gràcies a les pluges d'aquesta primavera, que a més de passar del metre d'alçada, arriben a tenir fins a 21 flors a la mateixa planta. Els oms (Ulmus minor) de les ribes de l'Onyar estan plens de cecidis vermells a les seves fulles (2-6). Després que el mes passat s'observés per primera vegada en els darrers anys a l'Onyar unes tortugues de rierol, aquest mes s'han observat dos exemplars diferents de tortuga de florida (Trachemis scripta). Una davant del cementiri (2-6 i 9-6) i l'altra de més de 20 cm a l'aiguabarreig Onyar-Celrè (9-6 i 16-6). Són fàcils de reconèixer per la taca vermella que tenen a cada costat del cap. De la mateixa manera que l'observació de tortugues de rierol va ser una molt bona notícia, la presència de tortugues de florida és una molt mala notícia. Es tracta d'una espècie introduïda a partir de "mascotes" que s'han fet massa grans, que no queben al petit aquari i que fan nosa. A més moltes vegades influeix el fet que deixen de ser uns animals tant simpàtics com quan eren petites i fins i tot es tornen agressives. Per altra banda, no hem d'oblidar que són carnívores i per tant tindran un impacte sobre la resta de fauna del riu, també sobre la població de tortuga de rierol autòctona, que no arriba a tenir les mateixes dimensions que l'espècie forània i que es pot veure desplaçada per aquesta. Cal recordar doncs, que no fem cap bé alliberant tortugues comprades a rius i basses, ja que tenen un impacte negatiu sobre la fauna autòctona. Si ens volem desfer d'una tortuga que hem tingut com a mascota, el que hem de fer és portar-la a algun dels parcs que en recullen (com ara el Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera de Garriguella) o bé preguntant a la regidoria de Medi Ambient del nostre Ajuntament, però mai alliberar-la al medi. Un vidriol
(Anguis fragilis), també anomenat serp de vidre, s'amaga
entre la fullaraca prop de l'aiguabarreig Onyar-Celrè el
dia 9-6. És la primera vegada que s'observa aquí.
Aquest animal tot i que té forma de serp és un llangardaix
i ho podrem verificar observant la capacitat de desprendre's i regenerar
la cua, i per les parpelles mòbils als ulls. Rarament supera
els 40 cm. És un animal molt discret amb costums crepusculars.
S'alimenta d'altres animals petits (llimacs, caragols, ...). Hiverna
d'octubre a març. El dia 9-6 es troba una serp verda (Malpolon monspessulanus) atropellada a la prolongació del carrer E. Grahit cap a la Creueta, en deixar les darreres cases. Aquest nou vial ha suposat una barrera infranquejable per a molts animals, tant pel perill del transit rodat com pel gran desnivell vertical d'alguns talusos que no s'ha vist compensat amb cap zona de pas per a la fauna. Amb aquesta obra s'ha perdut en gran part la connexió que hi havia entre el Puig de Montilivi i l'Onyar i sens dubte això a la llarga comportarà un empobriment biològic de la zona. Després que l'Onyar passi per davant del cementiri, el dia 9-6 s'hi veuen força gardins (Scardinius erythrophthalmus) en mig de carpes (Ciprinus carpio) i barbs (Phoxicus phoxicus). El gardí és un peix (al·lòcton) que es distingeix fàcilment pel color vermell de les seves aletes. Es va introduir de manera incontrolada als nostres rius procedent del centre d'Europa, tot i la prohibició d'alliberar espècies exòtiques. El 4-6 un gaig (Garrulus grandarius) agredeix a un poll de garsa (Pica pica) encara poc destre volant, a la sortida de Girona pel carril bici de St. Feliu, allà on comença el camí de terra. El 9-6 al lloc de l'agressió s'hi troben un munt de plomes de garsa. A l'inici de la carretera que puja als Àngels (prop de la zona observada) un tallarol de garriga mascle (Sylvia cantillans) canta des de dalt d'una branca d'alzina surera. Dia 4-6. El 9-6 un adult de mallerenga blava (Parus caeruleus) alimenta un poll ja fora del niu davant del cementiri vell. Durant la primera quinzena, davant l'IES-SEP Montilivi s'hi va trobar un niu de mallerenga carbonera (Parus major) dins la caixa de connexions d'un fanal, a només mig metre del terra. La tapa d'aquesta caixa de connexions deixava una petita obertura, per on la mallerenga adulta entrava i sortia... En passar pel costat se sentien perfectament els polls. Fer un niu davant d'un IES és tot un desafiament ... (Observador: Albert Ruhí). Oriol (Oriolus oriolus) mascle a l'aiguabarreig Onyar-Celrè, el dia 4-6. També se sent cantar al mateix lloc i prop del cementiri vell el dia 9-6. Un blauet (Alcedo atthis) al pont del carril bici el dia 4-6. Un tord
comú (Turdus philomelos), habitant més habitual
de l'hivern a Girona, s'observa el dia 9-6 des del pont del carril
bici menjant un caragol al llit de l'Onyar. Davant del cementiri vell
una cuereta torrentera (Motacilla alba)
alimenta al seu poll ran de l'aigua el 9-6. El 17-6 un grup de 4 garses (Pica pica) persegueixen i ataquen per torns a pessigades, a un petit conill al C/ Castell Solterra, que busca refugi a sota la vegetació. Finalment un ciutadà el salva. (Observador: Jordi Corrales). Una dotzena d'orenetes cuablanques (Delichon urbica) en vols rasants i consecutius, s'observen el dia 23-6 aprofitant la sortida del niu de formigues alades per menjar-se-les, amb una eficàcia de captures molt elevada.
|
Juny 2003
9-6 Al C/ Puigsacalm s'observa una sargantana amb dues cues (la primera no se li va despendre totalment i la segona ja ha crescut tant com l'altra). A l'avinguda Montilivi prp de la rotonda del campus de la UdG es troba a un eriçó esclafat.
10-6 Al pont del carril bici s'observa un corriol petit cercant aliment. Un martinet blanc es posa a pescar amb èxit! amb això passa un blauet volant. Són símptomes de recuperació de la vida aquàtica.
18-6 Al meandre de l'Onyar a la Creueta s'observa un niu de cargolet amb 3 ous. 2 papamosques grisos capturen insectes des d'una branca. Prop seu canta amb insistència una bosqueta vulgar. Prop del cementiri un martinet de nit aixeca el vol. No es troba cap de les flors de marcòlic vermell que hi havia a la riba esquerra de l'Onyar on s'hi ha construït la prolongació del C/ E. Grahit. Primeres flors d'aloc. Hi ha comentaris d'haver vist algun visó americà sota el pont del carril bici.
17-6 Una papallona zebrada posa ous a les fulles de les plantes del costat del caril bici al seu pas per sota la variant.
20-6 Un INCENDI AL PUIG DE MONTILIVI. Altra vegada torna a cremar aquesta zona. La nostra deixadesa i imprudència en són la causa. El foc ha arribat fins a tocar les cases.
27-6 Apareix un mascle d'escanyapolls al C/ Can Llobet amb unes mandíbules enormes. 2 dels 6 cm de la longitud de l'escarabat corresponen a les banyes.
30-6 Al meandre de l'Onyar a la Creueta apareix una serp blanca amb el cap aixafat. Encara hi ha la creença que s'han de matar totes les serps, sense valorar els beneficis que ens comporten i els escassos perills que representen per a nosaltres.