Portada
L'aguait: Estiu
     

 

CALOR I SEQUERA

En el nostre clima mediterrani aquesta estació de temperatures altes coincideix amb l'època més seca. Això exigeix a les diferents formes de vida una adaptació adequada per sobreviure. Per exemple, quan la calor és acusada, el migdia es converteix en una estona de repós per a moltes espècies animals. L'estrés hídric degut a la manca d'aigua, pot provocar una pèrdua de fulla preventiva a arbres i arbustos. Altres plantes simplement s'assequen esperant millors temps per rebrotar. Hi ha plantes que desafiant les condicions ambientals no només es mantenen verdes, sinò que floreixen, com és el cas de l'aloc a les ribes del riu. Els punt d'aigua es converteixen en autèntics oasis freqüentats per multitud d'animals que hi van a beure o a banyar-se. És el cas de l'Onyar que cumpleix perfectament aquesta funció en aquesta època tot i que en prou feines hi passa un fil d'aigua. Les antigues basses de les masies, la majoria de les quals estan abandonades i seques, també cumplien aquesta funció, però ara sembla que s'hi aturi la vida.

El perill d'incendi torna a estar a l'ordre del dia. El Puig de Montilivi, marcat encara pels antics conreus amb feixes que el cobrien, pateix aquest perill. De fet s'ha cremat l'estiu del 2003 i feia uns 5 anys que també s'havia cremat la mateixa zona. L'origen d'aquests focs sembla que el podem trobar en les deixalles abandonades i a la manca de precaució de la gent que el freqüenta (com joves amb motos de motor bullent sobre l'herba seca, mainada que va a fumar-hi d'amagat o no, ...). Els reiterats incendis no permeten passar de l'actual garriga a un altre tipus de bosc més desenvolupat, a la vegada que es potencien les espècies piròfites (beneficiades pel foc): pins blancs (propis d'espais degradats), garrics que són els primers a rebrotar. També hi trobem gatosa, espinavessa, rosers, arç blanc i esbarzer, amb un domini de plantes amb espines indicatiu de la recent colonització vegetal i sovint impenetrables.

 

ALGUNS ENCARA CRIEN MENTRE ALTRES SE'N VAN

L'observació de fauna donarà millors resultats a primeres i darreres hores del dia, tot i que mai es poden desmerèixer altres moments. El fet que ens trobem en els dies més llargs i per tant amb les nits més curtes, fa augmentar les possibilitats de veure espècies de costums crepusculars i nocturns (per exemple el mussol). Per als ocells encara és època de nidificació, fins i tot de fer una segona posta. Però també n'hi ha que a finals d'estiu comencen a migrar.

Des de les parts més altes de la zona, sentirem i podrem veure fàcilment el pas dels abellarols (merops apiaster) cap els quarters d'hivernada del sud. Es tracta d'uns ocells molt acolorits i amb un cant líquit incessant que els delata. Van en grups grans o petits i sovint s'entretenen fins aturar-se a caçar a l'aguait. S'alimenten d'invertebrats, incloses les abelles, aliment que els dóna nom. Diuen que quan per sobre un rusc hi passa un grup d'abellarols, aquestes no surten fins que ja no els senten. Els podrem veure en aquest pas migratori post-nupcial des de primers d'agost a finals de setembre. També a partir de l'agost passen vols de cigonyes blanques que al capvespre s'aturen a descansar, com han fet moltes vegades a les torres de llums o de línies elèctriques del voltant de l'estadi del GEiEG. L'oriol també va marxant discretament el mateix mes.

L'eriçó deixarà constància de la seva presència als boscos de Palau i Montilivi amb algun exemplar esclafat als vials que hi passen a prop. També se'n troben de vius (com al C/ Pica d'Estats l'any 2000) i algun ha fet estada en alguna casa durant un temps.

Les que ens acompanyaran durant tot l'estiu són les orenetes i els falciots que alegren els capvespres amb els seus xisclets. Per tot arreu trobem aranyes. Passejant per les zones menys urbanes podem trobar-nos alguna serp blanca o verda, o bé la seva muda de pell. A la nit veurem diferents espècies de ratpenats, mamífers voladors que controlen molt eficaçment la població d'insectes. Sentirem el cant monòton del xot i els esgarips de mussol, veure'ls és més difícil. Al cor s'hi poden afegir les granotes verdes.