| |
Energia
mareomotriu |
 |
 |
Gerard Rodríguez, Helena Pla
i Eduard Queraltó |
 |
|
|
|
|
|
Definició
L'energia mareomotriu és un tipus d'energia neta i renovable que
aprofita l'oscil·lació del nivell del mar, per produir energia
elèctrica mitjançant el funcionament d'unes turbines hidràuliques.
|
|
Tipus
És una energia neta, renovable i alternativa.
|
|
|
|
|
|
 |
|
Planta generadora
Podem aconseguir energia mareomotriu a partir de diferents sistemes,
tot i que la majoria d'aquests estan en fase experimental.
Aprofitament de les marees. Les centrals mareomotrius són
les centrals elèctriques que aprofiten el desnivell de les marees
per produir energia mareomotriu.
El funcionament d'aquestes centrals consisteix a construir una resclosa
tancant una badia, estuari o golf. Quan les marees baixen o pugen fan
moure les turbines i aquestes generen energia mareomotriu.
Per dur a terme aquest sistema es necessita un lloc geogràfic adequat
i que les marees tinguin una amplitud mínima de 5 metres.
|
 |
|
|
|
|
Central mareomotriu de La Rance (França)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Primer procés: Les centrals mareomotrius
aprofiten el desnivell de l'aigua per produir energia. En aquest procés
(esquerra de l'esquema) veiem que el nivell de l'aigua del mar és
alt, és a dir que hi ha plenamar. Quan es produeix el desnivell,
el moviment de l'aigua que entra a la presa fa girar la turbina i aquesta
genera energia. |
|
|
|
|
Segon procés: En aquest cas (dreta de l'esquema) podem
observar que hi ha baixamar, per tant el nivell de l'aigua del mar és
baix. Quan l'aigua de l'estuari torna cap al mar, la turbina torna a girar
i produeix energia.
|
|
|
|
|
|
 |
|
L'aprofitament de les ones. Un altre mètode per obtenir
energia mareomotriu és per mitjà de les ones. Aprofitant
la seva força podem fer girar turbines eòliques situades
a la superfície.
Actualment hi ha un disseny per l'aprofitament de les ones, anomenat l'ànec
de Salter. Consisteix en una filera de flotadors allargats amb forma d'ànec,
dins dels quals hi ha uns mecanismes. Aquests duen a terme un moviment
de rotació al voltant d'un eix amb la finalitat d'absorbir el moviment
de les ones.
Un altre enginy és l'Oscillating Water Column, que funciona de
forma similar a diferència que se situa en els penya-segats.
L'aprofitament de les ones és eficaç, tot i que fan falta
materials suficientment lleugers i resistents a la corrosió, i
això comporta una gran inversió.
|
|
|
|
| Hi ha encara una altra via per produir
energia mareomotriu:
L'aprofitament de l'energia tèrmica de l'aigua. La radiació
solar que incideix sobre els oceans fa que algunes zones (sobretot en
zones tropicals), la temperatura de l'aigua augmenti. Avui en dia s'experimenta
per tal de poder aprofitar l'energia de convertir en vapor un líquid
com l'amoníac.
|
|
|
|
|
|
 |
|
Localització
Actualment la central mareomotriu més important és la de
la Rance. Es va construir al 1967 a França, concretament a la desembocadura
del riu Rance.
Més tard es van construir tres centrals experimentals: el 1968
a Murmansk, al mar de Barents; una altra va ser la de Jiangxi, a la Xina,
el 1983 i la d'Anàpolis, al Canadà, el 1984.
Central mareomotriu de la Rance
La construcció d'aquesta central mareomotriu es va dur a terme
construint un dic que tanca l'entrada d'un estuari, a través d'una
resclosa que permet la comunicació amb l'aigua del mar.
Entre els murs d'aquest dic artificial hi ha les turbines i els generadors
elèctrics, les sales de màquines auxiliars i els locals
del personal encarregat del funcionament de la planta.
S'estima que el cost d'aquesta instal·lació és 2,5
vegades major al de les centrals hidroelèctriques dels rius.
|
|
|
|
 |
| Producció
Pel que fa a la producció d'aquesta energia, els experts calculen
que només hi ha 25 llocs en el món que satisfan les condicions
d'amplitud de marees i que tenen una topografia costera adequada.
Actualment, les àrees més prometedores són:
- La part de la Badia de Funday, al Canadà.
- Les badies de Cobscook i Passamaquoddy, als Estats Units.
- Chansy, a França.
- El Golf de Mezen, a la ex Unió Soviètica.
- L'estuari del riu Servern, a Anglaterra.
- La riba de Walcott, a Àustria.
- San José, a la costa patagònica Argentina.
- Onchón, a Corea del Sud.
|
|
|
|
 |
|
Avantatges
- Cap de les aplicacions per produir energia contamina i tampoc crea
residus que afectin el medi ambient.
- La font energètica és lliure, inesgotable, neta i silenciosa
|
|
|
|
|
 |
|
Inconvenients
- La producció i la consumició mundial d'aquesta energia
és baixa, ja que les àrees i les condicions ambientals
adequades són poques.
- Les infraestructures, els dispositius, els aparells... es poden malmetre
fàcilment, a causa de la corrosió de la salinitat del
mar, les tempestes, els temporals...
- Pot generar alteracions als ecosistemes aquàtics i modificar
els cicles naturals.
- Pel que fa a la instal·lació d'aquestes centrals s'ha
de fer una gran inversió econòmica.
|
|
|
|
 |
|
Biblio / webgrafia
- Albir, M. http://www.xtec.es/~malbir/web99/n.htm
- Marin, J. http://www.sunion.net/professors/jmarin/mareomotriu.html
- Rosell, J. http://www.xtec.es/~jrosell3/alumnes/energiesalternatives/mareomotriz_cat.html
- http://usuarios.lycos.es/terrados/tema6/CTMA_06_6.html
- Minguell, Roger. http://www.geocities.com/minguellroger/ mar.html
- Gran Enciclopèdia Catalana. http://www.grec.net
|
|
|
|
 |
|
Autors
Gerard Rodríguez, Helena Pla i Eduard Queraltó de 2n C
d'ESO
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|