Untitled Document

Energia hidràulica
	Ismael Dkiouak, Jordi Camps i Maria Calbet
	Ismael Dkiouak, Jordi Camps i Maria Calbet
Definició
L'energia hidràulica es basa en el fet d'aprofitar la caiguda de l'aigua des de certa altura. L'energia potencial, durant la caiguda, es converteix en cinètica. L'aigua passa per les turbines a gran velocitat, provocant un moviment de rotació que finalment es transformarà en energia elèctrica per mitjà d'uns generadors.

Tipus L'energia hidràulica és una energia natural, renovable, neta i tradicional. Això fa que tingui els seus avantatges i els seus inconvenients.

Centrals hidroelèctriques Fa servir la força de l'aigua per fer girar turbines que mouen grans generadors elèctrics. El funcionament d'una central és aquest: Primer l'aigua passa de l'embassament a l'entrada d'aigua, obrint la comporta. Després aquesta aigua fa girar la turbina a gran velocitat, cosa que fa moure el generador. Del generador l'electricitat va a la torre d'alta tensió i després al transformador. L'aigua que sobra va seguint el seu curs. Com que la construcció de les centrals hidroelèctriques produeix un greu impacte ambiental, les centrals minihidràuliques, també anomenades minicentrals hidràuliques, han adquirit rellevància. Centrals minihidràuliques Aquestes centrals són de baixa potència (inferior als 10 megawatts). Una central minihidràulica és un conjunt d'instal·lacions que permeten transformar l'energia d'un curs d'aigua en energia elèctrica. Entre les centrals minihidràuliques podem distingir entre tres tipus: centrals d'aigua fluent: Desvien part del corrent d'un riu i després es retorna al mateix riu. centrals de peu de presa: Estan situades al peu de les preses, aprofiten l'aigua embassada per altres usos per produir electricitat, com per exemple reg o subministrament d'aigua a poblacions. centrals de canal de reg o de subministrament d'aigua: produeixen electricitat aprofitant la força del corrent d'aigua que circula per canals, gràcies als desnivells del terreny.
		En aquesta fotografia aèria es pot observar la presa d'Itaipú, projecte conjunt del Brasil i Paraguai sobre les aigües del riu Paranà, i la seva central hidroelèctrica, la més gran del món de la qual s' obtenen importants recursos energètics. Amb una alçària de 196 m y 8 km de llarg, compta amb 14 sortides que actuen com a cascades artificials.

Producció La primera central hidroelèctrica es va construir a la Gran Bretanya, a Northberland, l'any 1880. A principis de la dècada dels noranta les primeres potències productores d'hidroelectricitat eren Canadà i els Estats Units. El primer dels dos països obté un 60% de la seva electricitat de centrals hidràuliques. En tot el món la hidroelectricitat representa aproximadament la quarta o cinquena part de la producció total d'electricitat i la seva importància segueix en augment. Un dels països en què constitueix la font d'electricitat més important és Noruega (99%). La central d'Itaipú, en el riu Paranà, que està situada entre el Brasil i Paraguai, es va inagurar el 1982 i té la major capacitat generadora del món.

Avantatges És renovable, per tant no se'ns acabarà. No contamina, és a dir, que és una energia neta, perquè no consumeix combustibles i també per altres raons. El seu cost d'operació és molt baix.

Inconvenients Encara que és una energia neta, la construcció de grans embassaments provoca un greu impacte ambiental, ja que es perden terres. S'acumula una enorme quantitat de sediments al fons. Requereix un alt cost d' instal·lació per la necessitat de construir canals, túnels, canonades, etc.

Autors Ismael Dkiouak, Jordi Camps i Maria Calbet de 2n C d'ESO